Donna Summer és sempre una bona opció pels matins. Un te desvetllador no té ni la meitat d'efecte sinó va acompanyat d'una cançó que t'imprimeixi un cert autoengany dinàmic.
http://www.youtube.com/watch?v=7SEemSyuUJU
Pot ser que ella parli d'un altre tipus de feina, però a la fi, "we all work for the money". You better treat us right (un bon dia tampoc sobra).
Però la realitat, materialista i pràctica, no és necessariàment incompatible amb el sentimentalisme professional.
L'autosuperació i l'idealisme poden semblar una càrrega molt pesada, però són suficientment absorvents com per a no pensar en una casa buida.
El cafè del matí enganya el cos. Enganyem les ments. Però no amb Donna Summer.
http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=5142875
(Més coses sobre aquesta peça, a l'entrada del 2 de juny)
"Some people walk down the darkened streets with the faith of a child and so go the faithless"
(Stevie Nicks, No Spoken Word)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada